LA MATERNITAT D' ELNA

1. Busca en un mapa tots els llocs que surten en el llibre i subratlla’ls en colors diferents segons siguin passos fronterers, poblacions per on van passar els republicans , camps de concentració i Elna. ( Menera, Prats de Motlló, Arles de Tech, Banyuls, Figueres, La Jonquera, Sant Cebrià, Argelers, Brullà, Vernet i Ribesaltes)

2. Busca una imatge de la Retirada. Explica què va ser. Sintetitza la fugida de la Remei i subratlla els adjectius ( entre 5 i 10 línies)

Els vençuts, van ser els republicans, que després de 3 anys de guerra civil, empentats per metralles i bombes, van haver de marxar del país. Tota aquesta gent es a veure obligada a fugir de casa seva, ja que la victòria franquista estava molt a prop i serien durament perseguits i castigats.

L'emigració majoritàriament a peu de militars i famílies senceres cap a l'altra banda dels Pirineus a partir de l'hivern de 1939, quan Barcelona va caure en mans dels franquistes durant la guerra civil espanyola el 26 de gener, i a la gestió que d'aquesta va fer l'Estat Francès. Bàsicament, la gestió de l'Administració fran­cesa va consistir a internar molts dels exiliats a precaris camps de concentració francesos que no reunien les mínimes condici­ons d'habitabilitat i salubritat.

Remei Oliva va fugir amb el seu germà juntament amb molta més gent en un camió.

El seu home ja era a un poble proper a Figueres, i el camió es dirigia cap allà abans d'anar a França. A la carretera que anava cap a França hi havia molta gent; a peu, en carros, tropes i més camions. En arribar a Girona el panorama era desolador; els feixistes van bombardejar la ciutat i la van deixar plena de ferits. El consolat era només obert pels matins i la gent havien d’aconseguir els passaports per creuar la frontera. Van haver de fer moltes hores de cua, que es trencaven amb les anades i vingudes cap al refugi cada cop que els avions feixistes tornaven a aparèixer al cel. Les nits les havien de passar al sindicat, que sempre estava ple de gent, de gent ferida, nens ploraners...

Van passar deu dies, fins que un company del regiment va explicar-li a la Remei que podia passar dones i nens cap a França sense possibilitat d’obtenir papers per un petit poble muntanyenc de la frontera.

La Remei va deixar als seus pares a França, i juntament amb el seu germà van anar per la muntanya enfangada i descalços (a les sabates guardaven ous).

Després d’haver escoltat bombardejos però protegits pel bosc, van arribar al poble  de muntanya de nit, i allà es van retrobar amb en Joan, el marit de la Remei. Van passar la nit els dos sols a una casa abandonada.

L’endemà, els soldats del regiment del marit de la Remei van enviar noves ordres per a que recollissin als seus pares a Figueres i creuessin un altre cop la frontera, ja que els nacionals avançaven cap allà.

Van recollir-los i van tornar caminant. A la Remei li va sobtar un tren mercader on hi havia molts ferits sense atendre que fins i tot morien durant  el trajecte.

Van arribar a Portbou, que tocava la frontera. No sempre era oberta, deixaven deixar a unes quantes persones i la tornaven a tancar. Per això es produïen cues multitudinàries on la Remei va observar comportaments insòlits: la gent que havia arribat amb camions, i ja no tenia combustible, agafaven les seves pertinences més indispensables i abocaven els camions pels penya-segats.

Al cap de poc temps van arribar a la frontera, van caminar fins a Cervera i els gendarmes els van conduir fins la platja d’Argelers.

3. Fixa’t en les mirades, els rostres, el que porten.... i Busca una imatge actual dels refugiats sirians. Descriu en 7-10 línies del que van sentir i senten totes les persones que han hagut de marxar per la força de casa seva.

Ells van marxar i marxen involuntariament, obligats, tot degut a la guerra. Això és molt important.

S'han sentit obligats a deixar enrere els seus orígens, la seva família i casa seva. Estan desemparats, a l'espera que els governs actuïn i prenguin decisions. Es troben en una situació precària i tothom sembla donar-los l'esquena. Els

sirians tenen els mateixos drets que la resta de població mundial, són persones desesperades que han patit un llarg viatge fins on es troben ara, i en canvi no ens sembla preocupar la seva situació.

La gent es pensava que a França serien lliures però no té res a veure, el ficaven en camps de refugiats i no podien veure a la seva família durant molt temps. Això és el que està passant ara mateix a Europa amb els sirians.

4. Explica com era la platja d’Argelers , segons la Maria García. ( 5 líníes)  Com és ara a questa platja?

La Maria García explicà que en arribar a la seva nova llar, els van sorprendre a tots. Eren a un camp de concentració en la mateixa platja d'Argelers, envoltats de filferros de punxes i sorra. S'havien d'aferrar els uns amb els altres per mantenir-se dempeus. Allà, no tenien menjar i quan repartien alguna cosa era sempre bacallà sec i pa dur. Eren noranta mil persones ficades en tres quilòmetres de platja. Per la Maria, això va ser el pitjor de l'exili.

5. Què significà la repressió franquista segons Joana Pasqual?

Joana Pasqual la defineix com una tortura, un calvari per la gent republicana, un moment de la història on afusellaven a tota la gent partidària de la democràcia i la república.

Ella creia que com el seu marit, el qual era metge i tinent de l'exèrcit republicà al front d'Aragó, llavors tenia molta responsibilitat davant Franco. Això volia dir que si el trobaven l'enpresonarien i possiblement el matarien.

6. Explica les condicions dels camps de concentació de les platges franceses. Descriu-les en 10 línies, a partir de l que has llegit en el segon capítol.( condicions físiques, sanitàries, alimentació, malalties...) Quanta gent va entrar a França? Per que la Républica francesa no va respectar els principis d’Egalité, Fraternité i Liberté?

Els camps de concentració eren llocs tancats on es concentraven quantitats enormes de gent. És un lloc on es viuen amb molt males condicions, on l'aliment és molt escàs i les condicions climàtiques no són gens favorables, ja que el fred, el vent i la pluja estan present.

Les condicions eren miserables. Hi havia massa gent, pel poc menjar que tenien. Menjaven una i una altra vegada el mateix, dia rere dia, i això suposant que podien aconseguir menjar, ja que el tiraven a l’aire com si els refugiats fossin coloms. A més, de la desnutrició, la deshidratació també era molt severa. Només disposaven d’una font una mica allunyada del camp, la qual t’havien de donar un permís especial molt poc comú per poder-hi anar. La gent havia de beure aigua de mar, aigua salada i sense purificar. Aquest fet, sumant la desnutrició i que les condicions higièniques eren escasses o nul·les (quan van obtenir una sola palangana, va anar passant de mà en mà per poder tenir accés a una higiene més enllà de l’aigua de mar), desembocava en epidèmies, que en no ser tractades de cap manera, feien morir a moltes persones.També els polls i les puces estan presents, i les pobres mares embarassades, han de tenir el fill sense camp mena de suport, no tenen llet perquè els seus fills puguin mamar i sobreviure, per aquesta raó molts moren o fins i tot les mares els maten per amor, no volen veure com el seu fill pateix.

El govern Francès no va acollir amb molt bones mans els exiliats i van deixar de banda els seus principis d'Egalité, Fraternité i Liberté, degut a que esperava l'entrada de 50.000 persones, en canvi van arribar 500.000, 450.000 més de les que es tenien previstes.

7. Qui era la senyoreta Isabel? Com era? Descriu-la a partir del que has llegit al llibre ( entre 10 i 15 línies)

L’Elisabeth Eidenbez va néixer a Zuric l’any 1913, filla d’un pastor protestant.

Va ser una mestra que des de jova va estar relacionada amb els moviments socials suïssos relacionats amb el Servei Civil Internacional (SCI). Va ser voluntària de la filial de l’SCI Ajuda Suïssa als Nens de la Guerra Civil.

En trobar-se amb l’exili, va fundar la Maternitat Suïssa d’Elna, amb l’objectiu de poder ajudar les embarassades dels camps de concentració d'Argelers i Sant Cebrià. Per desgràcia, sense la seva ajuda, totes aquestes mares haurien parit enmig de la sorra soles i sense cap tipus d’higiene.  La Maternitat va estar activa des de 1939 fins a l’abril del 1944 i va salvar 597 nadons.

Era una noia jove, que sempre duia unes trenes embolicades al cap. Tenia un caràcter molt amable, però era molt disciplinada i sabia aplicar la seva disciplina. Era una dona forta, que feia que la maternitat sempre seguís cap endavant i sempre transmetia positivisme. Tenia una personalitat forta, i era molt coherent amb els seus ideals. Lluitava pel que era just, i ajudava sempre a qui la necessitava. A més, portava tota la organització i coordinació de la maternitat. Com ja he dit, era molt atenta amb les mares i les ajudava sempre que podía. La Remei Oliva la defineix com una noia adorable però responsable i amb mà ferme en els aspectos necessaris.

8. Què és el SCI? Quins projectes impulsà durant la guerra civil espanyola i la segona guerra mundial que explica el llibre?  ( 7-10 línies)

El SCI és el Servei Civil Internacional, creat l'any 1920 amb una seu a Berna i amb Pierre Cérésole com a màxim impulsor. Els seus membres defensaven que la pau no era només un idela, sinó que es podia fer realitat si tots plegats es posaven a treballar i creaven així les bases d'una solidaritat entre pobles que impedís noves guerres en el futur.

A finals del 1936, les associacions socials de Suïssa vinculades al SCI es van reunir amb Rodolfo Olgiati, per organitzar accions d'ajuda humanitària a les víctimes de la Guerra Civil Espanyola. Després que el general Franco desestimés la seva ajuda, el SCI es va centrar a l'Espanya republicana.

9. Quins són els orígens de la maternitat i amb quins suports econòmics  i materials comptà? ( 5 línies)

La maternitat d’Elna té el seu origen en l’Associació d’Ajuda als Nens en Guerra. Un membre de l’associació (Karl Ketterer) va veure les condicions pèssimes en que les dones parien a les quadres municipals i a la sorra dels camps degut a que els hospitals estaven plens. Així doncs,  l’Elisabeth (que tenia un bon nivell d’espanyol i dominava el tema de la guerra) i en Karl es van posar a treballar en l’habilitació d’una casa abandonada a Brullà. Tot i que allà van néixer alguns nadons, la casa era massa petita i es van traslladar a Elna.

10. Què eren les barraques de transició ? Com eren? (4 línies)

Eren aquelles barraques especials per a les futures mares durant les dues setmanes abans del part. Les estructures eren més sòlides, amb sostres aïllants, el terra entarimat i hi havia el mobiliari bàsic, com ara llits, lliteres i roba. Allà dues o tres infermeres per camp controlaven les dones embarassades i procedien a un preinternament que servia per alimentar millor a les futures mares, perquè arribesin al part amb més fortalesa física. Això comportava un control estricte dels aliments procedents de SuÏssa destinats per aquesta funció. Aquestes barraques també servien per la tornada de les mares al camp amb els nadons.

11. Explica els mecenes i  el sistema d’apadrinament i valora la seva eficàcia . (5 línies)

La Maternitat d'Elna podria subsistir als ingressos externs que els arribaven. Això era gràcies a unes persones que per exemple apadrinaven nens i els mantenien. Gràcies a això molts nens van poder sobreviure i s'asseguraven que no els hi faltés res.

Pau Casals va ser un dels principals padrins de la Maternitat. No només va apadrinar a molts nens sinó que també ajudava a la casa fent inversions econòmiques.

12. Què havíem fet per merèixer aquella vida? Només erem civils, persones de carrer fidels a un govern legítim que vam fugir per salvar les nostres vides. Diu la Remei Oliva. Què t’ha sorprès més de la seva història?

En primer lloc, la descripció de l'horrible alimentació al camp de concentració. Haver de menjar com rates, lluitar per un tros de pa i a sobre un menjar que provocava una sed impossible de pal·liar.

També m’ha sorprès la crueltat dels policies, freds com el gel davant de famílies partides i sense oferir les ajudes que la gent necessitava realment.

Pero tambe  em va sorprendre que la seva mare superès la pulmonia, que els francesos tinguessin la amabilitat de deixar estar al seu pare amb la seva mare al camp amb les dones. I que tingués la sort de que el seu pare pogués sortir a conèixer el seu fill.

Per últim, m’ha emocionat el retrobament entre la Remei i l’Elisabeth i la frase del final: “Que serveixi aquest relat perquè aquests fets no tornin a passar mai més.

13. Per què van clausurar la Maternitat? Comenta la frase  de Guy Eckstein  A vegades es necessari desobeir ordres per salvar vides ( pàg 112) Hi estàs d’acord? Què cal fer amb els refugiats que arriben a Lesbos? Entregar-los a Turquia? Acollir-los? Quina relació hi veus entre el tancament de la maternitat amb la situació actual de tenir les fronteres tancades?

Va ser clausurada a causa de la Segona Guerra Mundial, ja que en aquesta Maternitat hi havia jueus que s'amagaven per poder sobreviure. La Gestapo feia visites constantment per vigilar i inspeccionar, aquestes visites eren cada poc temps perquè la directora s'oposava a aquesta vigilància i llavors feia pensar que en aquella casa s'amagaven jueus.

Coincideixo amb la frase de Guy Eckstein, perquè en el cas de la Maternitat, perquè gràcies a la desobediència de l'Elisabethen certes ocasions va poder salvar refugiats jueus que la Gestapo buscava. Els va amagar i va canviar els noms dels nadons jueus per d'altres espanyols. Elisabeth va fer el que va creure necessari en tot moment, i per tant, va haver de desobeir ordres.

Considero que la situació que van patir els exiliats republicans amb l'actual protagonitzada pels refugiats siris és molt semblant. Es troben en una situació molt similar, i és possible que en un futur es repeteixi una realitat com aquesta, i en canvi ara ningú sembla voler ajudar-los. Al tancar les fronteres i evitar així l'entrada de més siris, se'ls priva de l'oportunitat d'emprendre una nova vida i poder gaudir d'una vida mínimament digna. El mateix va passar quan van clausurar la Maternitat d'Elna, que va comportar el desempar de les dones i nens republicans. Des del meu punt de vista crec que tots els països haurien d'aconseguir arribar a un acord i trobar lloc per totes els siris que van fugir de la guerra civil que s'està disputant a Síria, i que des de fa temps es troben en camps de refugiats en les mateixes condicions en les quals es trobaven els republicans i semblants a les dels camps de concentració nazis.

14. Al capítol que parla dels nens d’Elna m’ha cridat l’atenció  só de l’exili, com si això fos un país. Segons els drets dels infants tothom té dret a tenir un país. Només podem assumir el traumatisme viscut si ens enfrontem al nostre passat.

             Hi estàs d’acord?

Sí que n’estic d’acord, crec que negar un fet real, voler tapar un conflicte passat no ens fa avançar. Necessitem parlar-ne, llegir sobre el tema i no deixar-ho al passat.

A la sortida l’Assumpta ens va explicar que als avis els hi costava parlar sobre el tema, ja que els hi feia molt de mal recordar-ho, o perquè tenien por que “se’ls emportessin”.

Però al final, tots van acabar parlant, i el fruit ha sigut aquest llibre. Si cap d’aquesta gent hagués afrontat el seu passat, mai hauríem pogut llegir totes aquestes històries que al cap i a la fi, formen part de la nostra història.

Respecte a l’altre pregunta, tothom té dret a tenir un país, i per desgràcia seguim negant aquest dret humà universal a milers de refugiats que volen sentir-se acollits per aquest dret. Suposo que també es deuen sentir així; volen recuperar un país que ja no és el seu, però tampoc són habitants de cap altre.

15. Què t’ha agradat/ sorprès  més del llibre?

De tota aquesta història de la Maternitat d'Elna, el que més m'ha sorprès és la quantitat de nadons que van néixer en aquella casa, per ser exactes 597 nadons, un gran nombre. Les mares d'aquests fills i filles ja donaven per mort el seu nadó, ja que sabien que les condicions que estaven passant en el camp de concentració no eren suficients per poder cuidar a un nen acabat de néixer. Moltes dones que van tenir el seu fill a la platja, no el van poder mantenir en vida, o fins i tot hi havia que el mataven per amor, ja que no podien veure'l patir més.

16. Fes una valoració de la sortida. (T’ha agradat? Val la pena fer-la? Estem immunitzats contra les tragèdies col.lectives?...)

M’ha agradat molt,  crec que fa fer-te reflexionar molt, i a més poder fer la visita amb l’escriptora del llibre.

No, no estem immunitzats contra les tragèdies col·lectives. El dia de la sortida tothom va reflexionar, i no crec que hi hagués algú a qui el tema no li impactés el més mínim. És possible que hi hagi temes que s’hagin de tractar més, i sobretot tocant-nos tant d’a prop com el tema de l’exili.

A la platja d'Argeles la música i l'explicació em va semblar molt emotiva, i vam acabar d'entendre el patiment dels republicans a l'exili.

Colliure també em va agradar, tot i que ja hi havia estat. El fet que aprofitéssim per anar a visitar la tomba d'Antonio Machado on vam recitar poemes, va ser un bonic homenatge no només pel poeta republicà, sinó també a tots aquells exiliats.

17. Posa una foto del viatge que sintetitzi per a tu el que ha estat aquest sortida.

18. Si fossis un sirià, afganès, sudanès.... i haguessis de marxar al cap d’una hora, què posaries a la maleta?

Aquesta va ser una de las preguntas que ens va fer l'Assumpta, escriptora del llibre La Maternitat d'Elna ens va preguntar que ens enduriem si haguessim d'exiliar, em vaig quedar molt pensativa. Tenint en compte que gairebé ho perdria tot si portes masses coses...